Illes surants dels uros

Illes surants dels uros

Illa surant a la badia de Puno, Perú
Tipus	Illa artificial
Localitzat a l'entitat geogràfica	Altiplano peruano
Localització
Entitat territorial administrativa	Puno (Perú)
15° 48′ 12″ S, 69° 58′ 13″ O / 15.8032972°S,69.9703561°O / -15.8032972; -69.9703561

Les illes surants dels uros són un conjunt de superfícies artificials habitables construïdes amb boga, una planta aquàtica que creix al llac Titicaca. Les illes s'aixequen sobre una part de la superfície del llac; se superposen a blocs d'arrels de boga sobre les quals s'estenen capes successives de boga teixida o entrellaçada en estores. Els seus habitants, els uros, són un poble ancestral que ara es concentra en l'altiplà del Collao, i a Perú a les illes surants situades a la badia de Puno.^[1]

La seua subsistència es fonamenta en la cultura ancestral unida al llac, basada en els múltiples usos donats a la boga que en naix del fons, i en la pesca.

La construcció d'aquestes illes es fa teixint boga a les zones on en creix més densa, i forma una capa natural, que els uros denominen khili; damunt aquesta capa edifiquen les cases; també fan malla teixida de boga a la qual denominen "estera". Cada casa es compon d'una sola habitació. Cuinen a l'aire lliure per evitar incendis.^[1]

Al Perú hi ha més de 20 illes de l'ètnia uro chulluni. El nombre de famílies que ocupen una illa és variable, però en general n'oscil·la entre tres i deu. Entre les principals illes, es troben Tupiri, Santa María, Tribuna, Toranipata, Chumi, Paradís, Kapi, Titino, Tinajero, Sol i Lluna, i Negrone.

Al març del 2007, l'ètnia uro irohito començà a construir 4 illes a la zona boliviana. Així, a la primera illa surant de boga a Bolívia, denominada Pachakamak, segueixen Phuwa, Balsa Hampus i Inti Huata, gràcies a un pla turístic dirigit des de La Paz.